Back مايك هايلوود Arabic مايك هايلوود ARZ Майк Хейлууд Bulgarian Mike Hailwood Czech Mike Hailwood German Mike Hailwood English Mike Hailwood Spanish مایک هیلوود Persian Mike Hailwood Finnish Mike Hailwood French

Mike Hailwood

Plantilla:Infotaula personaMike Hailwood

Mike Hailwood a Assen durant el Dutch TT (1967) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Stanley Michael Bailey Hailwood Modifica el valor a Wikidata
2 abril 1940 Modifica el valor a Wikidata
Great Milton (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1981 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Warwickshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de St Mary Magdalene Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMike The Bike Modifica el valor a Wikidata
FormacióPangbourne College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de Fórmula 1, comerciant, pilot de motociclisme, empresari Modifica el valor a Wikidata
Esportautomobilisme (1963–1974)
motociclisme de velocitat (1958–1967) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 Hores de Le Mans Modifica el valor a Wikidata
Premis
Facebook: groups/mikethebikehailwoodknighthood Find a Grave: 12848911 Modifica el valor a Wikidata

Stanley Michael Bailey Hailwood MBE GM, més conegut com a Mike Hailwood (Great Milton, 2 d'abril de 1940 - Warwickshire, 23 de març de 1981), va ser un pilot de motociclisme i d'automobilisme anglès que va guanyar nou campionats del món de motociclisme (quatre de consecutius en 500cc) durant la dècada del 1960.[1][2] Els seus nou campionats del món el situen, al costat de Carlo Ubbiali i Valentino Rossi, en el tercer lloc de la llista de guanyadors d'aquest campionat, només superats per Giacomo Agostini i Ángel Nieto. A banda, les seves 76 victòries en Gran Premi (14 d'elles al TT de l'Illa de Man) el situen en cinquè lloc a la llista de pilots per victòries.

Considerat sovint un dels millors pilots de motociclisme de tots els temps,[3][4] a la seva època se'l coneixia com a Mike The Bike per la seva facilitat per a pilotar motocicletes de qualsevol cilindrada.[5][6] Hailwood fou un dels pocs a haver competit al màxim nivell tant en Grans Premis de motociclisme com d'automobilisme. Va competir al mundial de motociclisme de 1958 a 1967 i a la Fórmula 1 en dues etapes entre 1963 i 1974. El 1978, a 38 anys, va tornar a les curses de motociclisme i va aconseguir una històrica victòria al TT de l'Illa de Man.

Mike Hailwood es va morir el 1981, al costat de la seva filla de nou anys, després d'un accident de trànsit a Warwickshire, Anglaterra. Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos honors i distincions: entre d'altres, va rebre la medalla de l'Orde de l'Imperi Britànic (MBE, Member of the Order of the British Empire) i la George Medal. L'any 2000 va ser incorporat a títol pòstum al Saló de la Fama de MotoGP i al Saló de la Fama de la Motocicleta de l'AMA i el 2001, al Saló de la Fama Internacional dels esports de motor.[7]

  1. ↑ «Mike Hailwood» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2013. [Consulta: 6 juny 2011].
  2. ↑ Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Mike Hailwood (1940-1981)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 51. ISBN 84-95664-05-4. 
  3. ↑ «AMA Motorcycle Museum Hall of Fame | Mike Hailwood» (en anglès). Motorcyclemuseum.org. [Consulta: 22 febrer 2021].
  4. ↑ Adams, Dean. «Who Was The Man Many Call The Greatest Roadracer Ever?» (en anglès). Superbike Planet, 1998. Arxivat de l'original el 13/11/2006. [Consulta: 22 febrer 2021].
  5. ↑ «Hutchinson 100. Hailwood assortment» (en anglès). Motor Cycle, 19-08-1965, pàg. 242/244 [Consulta: 30 març 2014]. «Doesn't make much odds what model Mike the Bike wheels out; he's likely to win on it. As at Silverstone last Saturday at BMCRC Hutchinson 100 meeting where, on such a variety of machinery as an AJS three-fifty, a BSA LIghtning, and (well, of course) the MV Agusta four, he collected a trio of laurel wreaths»
  6. ↑ Carrick, Peter. Motor Cycle Racing (en anglès). Hamlyn Publishing, 1969, p. 68. ISBN 0 600 02506 3 [Consulta: 22 març 2014]. «Between 1962 and 1965 Hailwood was supreme in the 500 cc class, winning race after race...He also rode frequently and with success in other classes» 
  7. ↑ «Legends» (en anglès). motogp.com. MotoGP. Arxivat de l'original el 2021-11-18. [Consulta: 1r juliol 2022].

Developed by StudentB